ON TOT VA COMENÇAR

On tot va començar

 http://www.centenarimiro.cat/

 Aquesta es la web oficial del CENTENARI MIRÓ

Art postal, Mail art

Des de el blog "La garrofa de Mont-roig" arriba aquesta proposta ART POSTAL

Centenari de l'arribada al municipi de Joan Miró

El proper 2011 farà cent anys que el pintor Joan Miró va arribar per primera vegada a Mont-roig del Camp (Baix Camp), quan tenia 18 anys, per curar-se d'una llarga malaltia. Des d'aleshores i durant 65 anys, l'artista va passar llargues estades a la població, on va començar a pintar, que li va servir d'inspiració per a bona part de la seva obra.

Amb això, l'Ajuntament de Mont-roig vol commemorar aquest centenari l'any que ve, amb una programació d'actes que girarà al voltant de la figura del pintor. A tal efecte, el consistori ha aprovat la creació de la Comissió del Centenari Miró, de la qual formen part persones que han destacat per la vinculació a la cultura local i a la figura del'artista.En formen part Lluís Álvarez, Miquel Anguera, Marcel Aragonès, Manel Basquens, Miquel Martí i Rom, Maria Assumpció Pellicer, Maria del Carme Perales, Pedro Muñoz, Joan Ramon Reverté i Rosa Vilardebó, així com l’alcalde, Fran Morancho; la regidora de Cultura, Rosa Tejero; el coordinador de Cultura, Joan López. Elena Juncosa, gestora i consultora de projectes culturals, en farà la coordinació.

Mont-roig del Camp ja havia abans homenatjat la figura de Miró i els seus vincles amb la població. Així, l’any 1979, amb l’arribada de la democràcia als ajuntaments, Joan Miró ja va ser declarat fill iŀlustre de Mont-roig del Camp, en una jornada molt emotiva en la que l’artista va estar arropat pels ciutadans. I el 1993, es va celebrar el centenari del seu naixement.

PAISATGES (3): Les Creus

L’itinerari que us presentem mes que una excursió es una passejada curta a peu sense sortir pràcticament del poble. Avui ens apropem fins l’indret conegut com “les Creus”. És una part de la partida del Colomer i fa referència al lloc on es plantaven les Creus per pujar-hi el viacrucis per Setmana Santa, antigament també se’l coneixia com “el Calvari”.

Partim tot “xino-xano” de la plaça Joan Miró cap al carrer Verge de la Roca, per trencar seguidament cap a l’esquerra pel carrer del Calvari (anomenat així per què es el que condueix al indret que avui us proposem) fins arribar al carrer Doctor Segarra per fer un gir cap a la dreta per enfilar el carrer Joan Grifoll just arribarem al darrere de la Casa de Cultura on hi ha un aparcament de cotxes indicat a la nostra dreta. Farem un gir cap a l’esquerra i per un carrer sense asfaltar i amb un ferm en molt males condicions anirem pujant la muntanyeta anomena esmentada de “les Creus” continuem fins arribar a dalt i des de allí ja divisem el paisatge proposat, una imatge del poble amb la majestuosa església destacat per sobre tota la resta de taulades.

Des de aquí en Miró va pintar el quadre anomenat “Mont-roig” (1916- oli sobre cartró, 60 x 69 cm. Pierre Matisse Gallery Nova York ) una obra amb traços cubistes i amb el vigor cromàtic del fauvisme. En el quadre es pot observar una església de sant Miquel a mig construir. La gent del poble la coneix com l’església nova. Les obres de construcció varen començar l’any 1800 ocupant l’indret on hi havia hagut l’antic castell, però es van aturar pel elevat cost i les diferents crisis i conflictes i no va ser fins els anys 40, desprès de la guerra "in"civil espanyola gràcies al impuls de mossèn Gaietà Ivern que es van reanudar les obres, tot i així l'església resta inacabada .

 Haurem recorregut nomes de 1100 metres aproximadament, però cal dir que la vista que tenim des de aquí es impressionant, les taulades del poble i tot el Camp de Tarragona al fons. Corren rumors que en aquest indret s'hi alçarà el futur Centre Miró. Si continuem amunt pel camí trobarem el indicador del punt 3MR. just al costat dels dipòsits d’aigua i el repetidor local de tv.

Localització de l'itinerari ,traç verd

Localització del paisatge, punt verd

Mostra Les Creus en un mapa més gran

CONSELLS PRÀCTICS: CAMINADES A PEU ( I part)

Sempre he sentit dir allò que qui mou les cames, mou el cor i, no només el cor, tot el teu organisme es beneficiarà mantenint o millorant, si ho fas bé i amb constància. Com alguns dels nostres “paisatges mironians” són rutes que les farem a peu, es bo seguir uns quans consells, que sempre va be.

1.Utiliza roba còmoda i ampla. Que et permeti llibertat de moviments. La roba ajustada, per molt de moda que estigui, dificulta la circulació sanguínia.

2. La teva indumentària ha de ser transpirable per que la suor no se't enganxi al cos i mantenir la temperatura corporal.

3. No carreguis amb carteres o bosses. No les necessites. Porta només l'imprescindible en una ronyonera i, si de cas, en una motxilla molt lleugera.

4. Hay unes carteres especials. Que són com ronyoneres però adaptades al canell, i que resulten molt útils quan només portis les claus i el DNI.

5. Una gorra i sabatilles d'esport són fonamentals tot l'any per caminar, córrer o fer senderisme. La resta varia segons l'època.

6. Un dia ennuvolat no ha de espantar. Posa't un impermeable llarg amb caputxa perquè el teu cos quedi fora de perill de l'aigua i llest! A no ser que la pluja sigui forta o hi hagi tempesta, no hauríeu de quedar a casa.

7. En els dies ventosos, tingueu en compte que hi haura sensació de fred. Un vent a velocitat de 10 Km a l'hora, que no passa de lleugera brisa, fa que sentim 2 ° C menys del que marca el termòmetre. Amb vent de 20 Km / h notarem 6 ° C menys i amb 30 km / h de vent (que aixeca papers del sòl i mou branques petites) la sensació tèrmica serà de 9 ° C menys.

8.Las torçades s'eviten amb un sistema de subjecció, cordons que sostinguin la zona mitjana del peu, taló i articulació.

9. Compte amb els mitjons! Que siguin de cotó i no estrenyin. Qualsevol costura, goma o etiqueta pot fa ampolla per la fricció.

10. Las peces amb Goretex et protegeixen del fred, la pluja i el vent i transpiren. Aquesta innovadora fibra la pots trobar tant en roba com en sabatilles, gorres, etc.

11. El tipus de calçat, botes o sabatilles baixes, depèn de les teves preferències. Tots dos són iguals de bons. L'important és que ens sentim còmodes amb elles, però també que facilitin el moviment natural de peu (taló-punta) i que la sola sigui molt flexible.

12. Si el dia és calorós, suaràs. El millor és utilitzar una samarreta de cotó. Fuig de les fibres sintètiques; sues més i provoquen mala olor.

13.Abans de sortir, aplica't una crema protectora solar amb un factor alt. A l'estiu no et fiïs dels cels ennuvolats. Els raigs ultraviolats traspassen els núvols. Cara, coll, braços, cames i mans han d'estar ben protegits.

14. Si el sol és intens, utilitza ulleres perquè la llum no danyi els teus ulls. Si portes habitualment ulleres, fes-te amb unes de sol graduades que et protegeixin bé.

(continuarà)

PAISATGES: La Pixerota (2)

Per aquest itinerari hem escollit el el cotxe o els mes esportistes podeu provar la bicicleta. Com sempre el nostre punt de partida dels nostres itineraris és de la Plaça Joan Miró al bell mig del poble. Girarem cap a l’esquerra a per el carrer d’en Francesc Riba i Mestre uns 82 m tornarem a girar a la dreta, estarem al carrer Agustí Sarda (antiga carrerteraT-310) a uns 0,5 km Girem cap a l’esquerra just a la cruïlla amb la carretera T-323 Ara la carretera no te pèrdua es tota recta fins a mar. Passarem quatre rotondes, l’ultima es la cruïlla amb l’antiga N 340, farem una mitja lluna per seguir recte a la següent rotonda (a la dreta tenim una benzinera). Girem cap a l'esquerra en direcció a Calle F de l’urbanització Rustical Mont-roig. Fins al final o trobarem la platja i el sempre meravellós paisatge que ens ofereix el mar.

La Platja de la Pixerota és una de les onze platges que te la costa del municipi. Te una longitud d’uns 2.200 m. i una amplada mitjana: 20 m. A l’estiu assoleix la qualificació de Bandera blava per la qualitat dels seus serveis. A la platja , es pot contemplar les restes de dos nius de metralladores de la Guerra Civil.

 El quadre que en el itinerari d’avui presentem es: “Platja de Mont-roig” (1916,oli damunt tela 37,3 x 45,6 cm. Fundació Joan Miró, Barcelona) en Cirlot, en el seu assaig sobre Joan Miró (1948), classificà aquesta època de l’artista com “període inicial” (1915-1918)
En Joan Miró baixava fent footing a banyar-se a la platja, pel barranc del mateix nom que passa molt a prop del seu mas i que desemboca en aquesta platja. A la platja recollia petxines i còdols. Li fascinaven les formes de la naturalesa.

APUNTS: Pel nostre itinerari d’avui es creua un altre itinerari molt important. Es l’anomenat GR (senders de gran recorregut) són una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen Europa en totes direccions unint nacions i pobles. En el traçat d’aquests senders s’evita, tant com és possible, transitar per carreteres i camins asfaltats.

En concret el que passa per La Pixerota es el que es coneix com els sender de la Mediterrània GR 92 El traçat d’aquest sender segueix tot el litoral català, mostrant la diversitat de cales, platges i paisatges mediterranis, així com les serres litorals . L’etapa que ens interessa es la num: 27, que va entre Cambrils i Hospitalet de l'Infant tot seguint la primera línia de costa. La costa continua en general plana, amb platja gairebé de començament a final. L'entorn és variat amb trams urbanitzats i altres molt més naturals. També es passa vora de varis campings, amb solitud i tranquil•litat a l'hivern i molta més gent a l'estiu. Per una altra part el terreny trepitjat també és variat, amb trams de passejos ben arranjats, altres de camí de ronda fixat i altres en que caldrà anar per la mateixa sorra de la platja.

(Aquesta es la senyalització que trobarem en un sender GR)

Localització de l'itinerari ,traç verd

Localització del paisatge, punt verd:

Localització de l'etapa del GR, traç vermell

Mostra La Pixerota (2) en un mapa més gran

PAISATGES: Sant Ramon (1)

Aquest primer paisatge ens porta fins el santuari de la Mare de Déu de la Roca en el terme de Mont-roig a 294 m d’altitud, a l'W de la vila, damunt una roca molt erosionada. L'ermita és esmentada ja el 1230. Segons la tradició la imatge original, destruïda el 1936, havia estat trobada per un pastor sota una palmera. L’església i l’hostaleria foren refetes després de la destrucció francesa del 1811. Sembla que del 1439 al 1835 en tingueren cura els frares d'Escornalbou i una tradició no provada hi esmenta un convent de benetes. Damunt l’ermita de la Roca hi ha la capella de Sant Ramon, emblanquinada per servir de guiatge als mariners; la imatge del sant havia estat trobada a la mar i la primera capella fou construïda cap al 1826. Fou restaurada el 1902 per un grup de dones de Mont-roig i els reusencs Miquel Herrero i Prudenci Anguera. Des de la capella es domina una extensa i bella panoràmica.

Us suggerim fer-la a peu (encara que també es pot fer en bicicleta i per la carretera T-322 direcció Colldejou, hi ha acces amb cotxe pels qui no s'hi vegin en cor.) Partint de la plaça Joan Miró, pujarem per la costa que fa el carrer Major fins arribar a la "plaça de l’església" davant nostre podrem contemplar el que s’anomena per la seva grandària “la catedral del Baix Camp” l’església de Sant Miquel. El interior del temple esta decorat amb pintures murals d’en Jaume Minguell, reconegut artista de Tàrrega. Cal dir que aquesta església resta inacabada i es nota per l’aspecte de la façana principal. Continuarem el camí pel carrer de la dreta vorejant l’església fins al darrere i enfilarem tot el carrer Damunt fins al final allí trobarem el que s’anomena “el Pla de les eres” Veureu una bifurcació de camins (hi ha senyalitzacions que us indican el camí a seguir)el de la dreta es el que us conduirà fins l’ermita que ja es pot divisar al fons. Al arribar a l’ermita haurem tardat una horeta aproximadament. El camí de tornada es mes agraït doncs fa baixada.

Un cop mes, i mira que ho he fet vegades, he contemplat aquest cub que es l'ermita de Sant Ramon des de el mateix lloc on Miró el va pintar. Aquest es l’últim punt (en concret el numero 9) d'un itinerari que va llençar l'Ajuntament com a reclam turistic i que l’han anomenat: "Mirar, Miró, Mont-roig" (3MR) un itinerari deixat de la mà de Déu, sense cap mena de conservació i es una llàstima per que es un bon recorregut, des de el mar fins la muntanya, ideal per conèixer l’indret i els paisatges on l’artista va trobar la font d’inspiració per la seva obra.

Joan Miró va pintar entre fauvisme i el cubisme “Sant Ramon” l’any 1916. es un oli sobre tela,.61.5 x 48 cm, (Pertany a una col•lecció Privada.) suspès de la roca vermella foradada per l’erosió del vent i el pas dels anys com un formatge. Hem enfilat el camí de pedra vermella fins arribar a dalt, confesso que amb un pam de llengua i això que no fumo però els anys no perdonen ( He de fer mes exercici) Si des de la plaça de l’ermita el paisatge es meravellós , des de dalt la capella de Sant Ramon es impressionant Aleshores he pensat que com havia fet una foto des de baix, ara faria la contra foto i aquí la teniu:

Localització del paisatge (punt verd):

Mostra paisatges mironians (1) en un mapa més gran

foto del quadre:http://imagencpd.aut.org/